“boy, when you combine sociopaths with pissed off altruists, get the fuck out of the way” #anonymous #writing
Fa anys, la Gabriella Coleman va començar a documentar el sorgiment de Anonymous com a moviment global. Ella, al cap i a la fi, era una antropòloga que - en comptes d'investigar tribus de cultures llunyanes - havia decidit estudiar les comunitats de programadors de programari lliure. Coneixia i respectava la cultura hacker, freqüentava les seves trobades, estudiava la manera de comunicar i de construir comunitats tecno-polítiques sense complexes reflexions teòriques, més aviat al són de xats, argot, bromes, mitologies, rituals i, per descomptat, un treball molt concret de coordinació i de programació.
Al voltant de 2008-2010 Anonymous, per a molts, no era més que una massa amorfa de nicknames sortits dels brots subculturals de 4chan que, per alguna raó, havien escollit a Scientology com a diana d'enginyoses formes de sabotatge i protesta, tant a les xarxes com al carrer. Al cap de poc temps, en el bienni 2010-2011 Anonymous va emergir com un actor clau en la defensa de Wikileaks, en les revoltes populars del nord d'Àfrica i en l'ona de moviments populars culminats amb el 15M espanyol i Occupy Wall Street.
En tot aquest període i fins al dia d'avui, Gabriella Coleman va acabar connectant de manera molt estreta amb Anonymous, oscil·lant entre la posició de narradora, intèrpret i confident d'un moviment inimaginable abans de l'era digital per la seva identitat fluïda i la seva capacitat de coordinació d'accions col·lectives. També un moviment amb una important preponderància masculina i amb grans tensions internes entre avatars amb subjectivitats incertes, altruistes indignats i sociòpates amagats darrere d'un teclat.
L'experiència en primera persona de la Gabriella Coleman ens porta a un viatge apassionant que mostra les coordenades fonamentals de Anonymous i la seva relació amb les més rellevants cultures digitals autòctones de l'època del World Wide Web: què poder s'amaga després dels LULZ i una màscara robada a la cultura popular? Com connecta la irreverència d'un moviment sense cap amb les diferents cultures hacker i hacktivistas? Què passa quan uns trolls decideixen compartir objectius i convertir-se en identitats sense nom, cos sense òrgans, estrany subjecte capaç d'actuar? I finalment, com s'ha transformat la identitat efímera de Anonymous al llarg d'aquests últims anys?
